diumenge, 13 de febrer de 2011

Reformulant els antics llocs de treball


Lester Thurow afirma que les armes competitives dominants d´aquest segle seran l`educació i les habilitats dels treballadors. Com ja sabem, a diferència del segle XX, el poder dels països no vindrà determinat principalment pels seus recursos naturals sinó per la seva força intel.lectual.

En l´actualitat, la nostra generació ja és conscient que l´educació és una tasca mai acabada. La societat del coneixement ens condueix irremediablement a un món laboral obert on la idea del lloc de treball ha estat canviada per la de projectes empresarials, i on la consecució de la prosperitat, personal o social, obliga a un reciclatge i a una posada al dia constant de les nostres habilitats.

Davant d´un món en canvi, davant d´organitzacions caòrdiques i davant de la incertesa del nostre entorn hem     d´intentar sentir-nos confortables. Com diu Charles Handy, filòsof important de la cultura empresarial, no es tracta de buscar una seguretat contractual dins del món de l´empresa, per exemple un contracte estable, sinó de cercar una nova seguretat psicològica i personal. Es tracta d´interioritzar que, si la cosa no funciona, sempre estem capacitats per fer una altra cosa. Cadascun de nosaltres hem d´esdevenir la nostra pròpia seguretat.

En aquest nou escenari mundial en l`àmbit de les organitzacións, on les fusions, les absorcions, les aliances estratègiques, les macroempreses, l´ homogeneització, el triomf de les telecomunicacions, la globalització i el treball flexible s´imposen, no podem esperar sortir al mercat laboral i que ens donguin una feina segura i una llarga carrera professional, sinó que haurem de decidir quina és la vida que desitgem i sortir fora i fer que succeixi. Així, Handy afirma que l´educació cal que s´adapti a aquests nous temps i que no s´exposi a l´alumne que tots els problemes del món tenen resposta o estan resolts. El món és ple de preguntes obertes sense respostes tancades i el nou sistema educatiu hauria d´anar adreçat a reforçar la confiança en nosaltres mateixos i en el nostre propi valor.

En aquest sentit, caldrà també aprendre a desaprendre, a ser capaços d´abandonar antics paradigmes i bastir-ne de nou. Haurem d´acceptar que antigues receptes ja no poden ser útils per uns temps canviants i incerts que necessiten de noves fórmules per ser conduïts.

Sense l´acompliment d´aquestes premises bàsiques es fa difícil de pronosticar quina ha de ser la vida laboral adulta de molts de nosaltres. Així doncs caldrà que acceptem que les fórmules d´èxit del passat no impliquen èxit en el futur i cadascun haurà d´anticipar-se, buscar noves fites i, si s´escau, baixar el ritme, aturar-se, mirar i dotar-nos dels elements de reflexió que ens ajudin a reinventar el nostre món, si no volem que d´altres ho facin per nosaltres.