Informe hábitos de compra de los viajeros españoles (www.lookinside.travel)

El pasado mes de Abril Google, Exceltur y el Instituto de Estudios Turísticos presentó la segunda edición del estudio Lookinside.travel, sobre los hábitos de Información y Compra de los viajeros españoles. Esta vez, como detalló Javier González Soria de Google Travel,  se realizó a través de más de 80.000 cuestionarios, lo que le convierte en un referente en nuestro sector.

Seguimos la presentación desde twitter, y publicamos lo que desde nuestro punto de vista fué lo más significativo a través de @turispro.

El camino de la venta on-line es ya imparable en España. El 93% de los encuestados que compraron vuelos y el 68% que compraron alojamiento confiesan haberlo hecho a través de internet. Un aumento de entre el 10 y el 20% si comparamos con los datos del año 2009.

Los encuestados confirman la bajada en sus preferencias del paquete turístico, y refuerzan la compra, sobretodo del avión, a los proveedores directos, pues desciende la venta a través de las OTA,s (on-line travel agencies).

Aunque la calidad, y no acabamos nunca de creérnoslo, debe ser nuestra mejor ventaja competitiva, el precio sigue siendo el factor determinante de compra. El entorno de fuerte crisis también ayuda a acentuar el cambio de hábito de los consumidores.

Si bien el uso de las tradicionales AAVV parece disminuir, y así lo corrobora la caída del numero de agencias, aunque aun no he sido capaz de leer en ningún medio cuantas hay hoy realmente abiertas, el consumidor accede a ellas para viajes de largo recorrido, donde requiere de más información o incluso por razones de seguridad y servicio.

En líneas generales, es curioso constatar como las mesas redondas y los distintos ponentes, en su mayoría representantes de OTA, compañías aéreas y cadenas hoteleras, ninguna mayorista ni touroperador en la sala, dieron vueltas sobre todo sobre la desintermediación, el precio, la calidad y el peso de las redes sociales.

Fue especialmente significativa la transparencia, una especie de ejercicio de "jettons les masques" de los hoteleros y las líneas aéreas, recordando que son ellos quienes deciden los precios, que el distribuidor debe acatar los PVP por ellos establecidos, y que poco a poco, y sin que los TTOO se enfaden demasiado, ir directamente a los clientes finales y evitar los molestos intermediarios. Aquí cabe recordar el trabajo de muchos operadores en los mercados de origen, la prescripción de hoteles y servicios turísticos, el marketing, la publicidad, las fuerzas de ventas y delegaciones comerciales que durante años han sido el brazo armado de muchos de estos productos turísticos, que se han dado a conocer y han sido prescritos por estos distribuidores.

Si es cierto que la mayoría de productos y servicios turísticos han reforzado todos sus canales de venta directa y sus servicios postventa, haciendo más difícil la intermediación, que si no aporta el famoso "valor añadido" se puede acabar convirtiendo en un simple referenciador.

La siempre objetiva y profesional presentación de contenidos de Exceltur, nos apunta ya las mejoras en la previsión del crecimiento turístico, pero nos recuerda que la coyuntura geopolítica nos es propicia, y que no olvidemos la sempiterna clave de nuestro ser o no ser: la mejora de la competitividad.

Si leemos entre líneas, el sector está expectante y radiante ante lo que puede ser una notable temporada. Pero la prudencia después de años de pasarlo realmente mal, hacen que como Guardiolas en potencia, todos seamos cautos, aunque con una media sonrisa que esperamos sea completa de aquí unos meses.

El futur del capitalisme

De la lectura del llibre de Salvador Giner, “El futuro del capitalismo”. Ediciones Península, 2010

És suggerent el títol de cap a on va el nostre sistema econòmic just en moments de turbulències, de forta crisi econòmica, inclús de tímids qüestionaments del sistema per part de persones que no es poden titllar justament d,antisistema. És en moments com aquests que es parla sempre de decadència o profecies catastrofistes. Però també d,altres que dins del sistema parlen, potser sense cap tipus de credibilitat, de reinventar el capitalisme.
És interessant resumir els continguts del llibre de Salvador Giner, perquè no escriu des de posicions de qüestionament estructural, de bombardeig, sinó d,intel.ligènt anàlisi crític revisionista. Diu: “la lògica del capitalisme és la seva perenne transformació... aquest és el secret de la seva perseverança i resistència” i continua dient: “mentre esperen l,hecatombe anunciada, més ben dit, mentre esperen els qui l,esperen, la resta contemplarem la continuació de la seva mudança, l,envergadura de la qual aconsella parlar més d,una metamorfosi que de la fi absoluta de l,univers econòmic que aquest progrés ha creat.”
No ens enganyem els que varem veure la caiguda del mur l,any 1989 amb els nostres propis ulls. I també el desmantellament de l,òrbita de l,antiga URSS. No ens enganyem perquè varem constatar que “l,altre model” havia mort, i que els que sobreviuen, Corea del Nord i Cuba, no representen res més que una esbiaixada i desgraciada caricatura del passat i en cap cas una amenaça ni alternativa al model preponderant.
Comencem per la senzilla definició de capitalisme que fa Giner, com el procés mitjançant el qual un empresari/s, inverteix uns bens, anomenats capital, en un negoci, del qual en retira uns beneficis però en reinverteix d,altres per a seguir potenciant-lo i quasi sempre en concurrència amb d,altres empresaris. Un altre definidor del sistema és la seva estructuració per classes socials i el seu eix vertebrador: el reconeixement de la propietat privada aconseguida o heretada.
En la primera part del llibre se,ns recorda les fonts de les quals beu el capitalisme. Autors com Adam Smith, John Stuart Mill, David Ricardo, Keynes, Schumpeter, Alexis de Tocqueville... i en fa un curiós anàlisi recordant-nos que els primers teòrics van sorgir un cop el sistema ja era actiu. La primera gran obra fundacional, n,és “La riquesa de les nacions” de 1776, d, Adam Smith.
Destaquem aquí la previsió d,algún d,aquests teòrics sobre el futur del capitalisme. Mill afirmava en el segle XIX que si el creixement de les nacions no era “sostenible” (seria el mot emprat avui dia), podria venir el col·lapse del sistema. El creixement infinit no és possible. Ricardo també augurava que un creixement a través de la descoberta, aleshores colonització de nous països tenia un fi.
Anem a Schumpeter. Un admirador del capitalisme que està convençut que el sistema està condemnat a la seva autodestrucció. El que ell ve a denominar “destrucció creativa”.
Considera que el sistema està més subjecte a onades d,innovacions que a una lògica acumulativa. Si més no Schumpeter i això potser ho varem viure molt més durant el segle XX, detecta com a possible taló d,Aquiles del sistema l,hostilitat intel.lectual de poetes, escriptors, filòsofs, pensadors contra ell.
Giner constata que l,home ha presenciat dues i úniques grans revolucions: la neolítica, fa uns aproximadament 10.000 anys a.C i la industrial, que es va començar a gestar entre el final de l,Edat Mitjana i l,inici del Renaixement, fent la seva eclosió a partir de 1750 a Europa.
Una de les clàssiques diatribes ha estat la relació llibertat i igualtat, o capitalisme i democràcia. Però ha de quedar clar que capitalisme, industrialisme i democràcia són coses diferents.
La posició en tot l,assaig és un equilibri difícil, per apartar-se de la crítica de que el capitalisme té la culpa de tot, però entenent les seves imperfeccions, les seves notables àrees de millora i l,efecte que suposa en les modificacions de la condició humana, que no en la seva essència que és immutable. El capitalisme, com a model obert, que s,automillora i s,autotransforma, ha suposat des del meu punt de vista un engranatge, tot i que clarament imperfecte, que ha possibilitat derruir el sentiment de pertinença de la classe treballadora, la sensació de que tothom es creu en un esglaó social superior al que realment pertany. Tots formem part del sistema i no el posem en qüestió. Els mateixos sindicats, defensen els sous i els contractes, però no qüestionen el sistema, ni pugnen per a la millora de la democratització de les empreses. És increïble el potent narcòtic que traspua el sistema.
Una altra de les màximes que descriu l,autor i òbviament no ens resulta una novetat és: el capitalisme no té moral, doncs el seu objectiu és obtenir beneficis. I això fa que el resultat sigui una societat injusta. Aquesta nova sentència no té desperdici: “Els humans som diferents. Un inútil pot ser rei. Un ignorant, catedràtic. El financer responsable d,un ensorrament financer pot rebre un homenatge públic. El general culpable d,una matança és recordat amb una estàtua eqüestre...”. És un fet que l,esclavatge, la colonització, la part més cruel de la mundialització, l,armamentisme, l,agonia sobre el medi ambient i un llarg etc d,injustícies han estat fonaments sobre els quals el capitalisme ha crescut. Però també ho és que l,estabilitat, el creixement, l,estat del benestar, l,educació i la sanitat universal i pública (també present en d,altres models econòmics), la democràcia lliberal (la fins ara més oberta i autocrítica opció de govern segons deia Popper, tot i que no establerta en tots els països d,econòmia capitalista), en són també fruit de la seva evolució. Dels propers temps podem esperar proliferació de microempreses, potser menys intermediació financera i una deriva interessant més sobre l,experiència que sobre la nus propietat de les coses, que poden obrir-nos un nou escenari en la societat de consum.
El capitalisme sorgí en paral.lel a la teoria de l,individualisme, de l,home com a subjecte sobirà, propietari de la seva llibertat. El sistema necessita intervenció segons uns per que sol genera injustícies i desigualtats. D,altres creuen que el laissez-faire garanteix la idoneïtat del sistema. A la fi segons Giner “el futur del capitalisme està assegurat sobre tot per una raó: pràcticament ningú el qüestiona i els que ho fan no han presentat encara una alternativa creïble.” L,únic que pot frenar-ho són condicions inesperades de destrucció demogràfica o ecològiques, que en són clarament amenaces de sostenibilitat per a tota la Humanitat. L,any que jo vaig néixer, el 1968, a la Terra erem 3.500 milions d,ànimes, aquest proper 2011 la ONU diu que arribarem als 7.000 milions. El capitalisme en serà el sistema que arroparà la majoria d,aquests éssers i esperem que sigui capaç de reinventar-se i reinventar-nos per fer front a les amenaces que ens depara el ferotge creixement sostingut que requereix.

Reinventing old jobs


Lester Thurow argues that the dominant competitive weapon of this century will be education and skills of workers. As we know, unlike the twentieth century, the power of countries is determined mainly not by its natural resources but for its intellectual strength. Today, our generation is already aware that education is a task never completed. The knowledge society leads inevitably to an open workplace where the idea of the job has changed for business projects, and where the pursuit of prosperity, personal or social, requires a recycling and a constant update of our abilities. In this changing world, we have to face uncertainty in the most confortable way. As Charles Handy (one of the best business culture philosophers) says, it is not the moment to look for a stable contract, it is the moment to look for a new psychological and personal safety. It is important to internalize that if something does not work, we are always able to do something else. Each of us must become our own security. In this new world stage in the `field organizations, where mergers, takeovers, strategic alliances, huge companies, homogenization, triumph of telecommunications, globalization and work flexible imposed, we can not wait for a secure job and a long career. We have to decide which kind of life we want and go out and make it happens. Thus, Handy says that education must adapt to these new times and that students have to understand that not all world's problems have been solved or has a clear response. The world is full of open questions unanswered and new educational system should be aimed at strengthening confidence in ourselves and in our own value. In this regard, we must also learn to unlearn, to be able to abandon old paradigms and build new ones. We accept that old recipes can no longer be useful for changing and uncertain times that require new ways to be conducted. Without compliance with these basic premises is difficult to predict what should be the adult work life of many of us. So you must accept that the success formulas of the past do not imply future success and each of us we must anticipate, look for new goals and, if necessary, slow down, stop, look and provide us the elements of reflection to help us reinvent our world if we do not want others do to it for us.

Optimisme al sector turístic

Optimisme al sector turístic (amb perdó)

La indústria del lleure viu amb “alegria continguda” els pronòstics d'una molt bona campanya de primavera i estiu per la coincidència de factors que estimularan l'arribada de visitants

02/04/11 02:00 - BARCELONA - FRANCESC MUÑOZ

Banyistes gaudint de la platja de la Pineda a la Costa Daurada. Foto: ARXIU / JOSÉ CARLOS LEÓN.

1

La prudència farà que les bones previsions no es tradueixin en més contractacions

Serhs, el primer grup turístic de Catalunya, ha celebrat aquesta setmana la trobada anual de professionals de l'hoteleria, enmig d'un clima d'optimisme per les bones previsions per a aquesta temporada. Aproximadament el 40% dels ingressos de Serhs, que el 2010 va facturar més de 500 milions d'euros, procedeixen de la gestió dels viatges de turistes estrangers que vénen a Catalunya i Espanya.

Enguany preveuen un creixement de dos dígits en aquest negoci, segons manifesta Delfí Torns, director de la divisió de turisme i viatges. Aquesta bona perspectiva es fonamenta sobretot en l'increment del turisme britànic i rus, mercats en què el grup va fer una forta aposta en màrqueting i comercialització en plena crisi.

Les dades sobre venda anticipada de paquets turístics en aquests mercats els fan ser optimistes, però ho expressen amb “molta prudència”. I aquesta és la tònica dominant d'altres veus del sector turístic català consultades sobre la campanya de primavera i estiu, potser perquè la tristesa del context econòmic global obliga a ser contingut, potser perquè, com diu el president del grup Serhs, Ramon Bagó, “el turisme és feble i impressionable” i les coses poden girar-se en un no res i més val no cridar el mal temps.

De fet, el fantasma de l'adversitat va estar a punt de fer acte de presència amb la convocatòria de vaga de part dels treballadors d'Aena, contraris a la privatització de la companyia, que feliçment ha estat desconvocada. Hauria estat un cop fort al sector, però també al conjunt de l'economia, molt necessitada de locomotores. Fins al punt que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer una crida a la responsabilitat.

L'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV) ha expressat la seva satisfacció per la desconvocatòria i considera que encara s'és a temps de recuperar les reserves anul·lades per Setmana Santa amb les compres de darrera hora. “Malgrat que d'una naturalesa diferent, les imatges de la vaga encoberta dels controladors aeris del desembre passat encara és present a la retina del tots, i els efectes es van deixar notar ràpidament”, explica el president d'ACAV, Francisco Carnerero.

En canvi, un altre cop del destí, les revoltes a la ribera mediterrània d'Àfrica, pot beneficiar la indústria turística catalana. Els canvis de règim a Tunísia i Egipte i les protestes populars a altres països com ara Jordània i Síria poden fer valorar la seguretat de destinacions com ara Catalunya. Entre els clars beneficiats: el sol i platja. Però Carnerero pensa que és un subsector força madur i difícilment pot créixer més.

El turisme urbà, i en concret la ciutat de Barcelona, també pot treure profit de la conjuntura. Per al president del Gremi d'Hotels de la ciutat, Jordi Clos, la temporada arriba en un moment en què els hotelers donen per tancat un sever procés d'ajust dels preus, que, d'una banda, ha reduït els marges i ha posat alguns hotels contra les cordes i, de l'altra, ha millorat sensiblement la competitivitat de l'oferta d'allotjaments de la ciutat. En concret, Clos explica que des de l'any 2007 el preu mitjà de l'habitació en un establiment hoteler, independentment de la seva categoria, s'ha reduït de 120 euros fins a prop de 100 euros en l'actualitat. “Barcelona sempre ha estat una ciutat barata comparada amb les grans urbs europees, però ara encara ho som més, i això és molt important en un moment en què internet ha fet que tot sigui molt transparent”, explica Clos. El president dels hotelers se sent especialment orgullós de la tasca desenvolupada per la ciutat a l'hora de dotar-se d'infraestructura turística, que entén que ha estat clau perquè el sector hagi pogut aguantar la crisi.

També, la recuperació econòmica en els principals mercats emissors de Catalunya: França, Alemanya i el Regne Unit, és un factor molt important que pot contribuir a augmentar el flux de visitants cap a Catalunya.

Malgrat aquestes bones perspectives, totes les fonts consultades són escèptiques sobre la possibilitat que la preparació del sector es tradueixi en un increment del personal. La prudència amb què les empreses aborden aquest manà també es reflectirà en la contenció dels costos laborals.

L'aspecte negatiu de la temporada serà el descens del turisme japonès arran de la catàstrofe del tsunami. Cada any ens visiten uns 600.000 japonesos.

CLAUS DE LA TEMPORADA

1REVOLTES AL NORD D'ÀFRICA. Les protestes populars que han canviat els règims autoritaris de Tunísia i Egipte s'han estès pel nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Aquests esdeveniments estan allunyant els turistes d'aquests territoris.

2RECUPERACIÓ DELS PAÏSOS EMISSORS. Les economies de França, Alemanya i el Regne Unit, els principals països emissors, s'estan recuperant amb força de la crisi i les rendes de les famílies estan millorant. També cal afegir-hi que l'hivern ha estat especialment dur en alguns països.

3BONES PERSPECTIVES EN CREUERS. La crisi al sud de la Mediterrània també beneficiarà el turisme de creuers. El port de Barcelona anuncia molt bones perspectives: preveu superar les 900 escales i els 2,5 milions de creueristes.

4CREIXEMENT DELS PAÏSOS EMERGENTS. La demanda de visats de turistes russos que volen visitar Espanya està creixent a un ritme del 30%. La meitat vindran a Catalunya. També pujaran els procedents de la Xina, l'Índia i el Brasil.

5PREUS MÉS COMPETITIUS. El sector turístic ha pogut aguantar la crisi ajustant preus. Les tarifes actuals són molt competitives entre els nostres mercats de referència.

6PROMOCIÓ TURÍSTICA. La falta de recursos en les administracions públiques no ha permès una inversió específica en promoció per aprofitar al màxim les potencialitats de la campanya.

7DESCONVOCATÒRIA DE LA VAGA D'AENA. Feliç desenllaç de la convocatòria de vaga dels treballadors dels aeroports que amenaçava greument la temporada turística.

8RECUPERACIÓ DEL SECTOR. Les bones perspectives coincideixen amb un moment de recuperació de la indústria del lleure de Catalunya.

9TSUNAMI AL JAPÓ. Els hotelers de Barcelona ja estan descomptant els turistes japonesos de les seves previsions, conscients que el desastre que assola el país i el seu esperit solidari els retindran a casa.

10TURISME DOMÈSTIC. Les altes taxes d'atur i les dificultats econòmiques a Catalunya i Espanya fan preveure que creixi el turisme de proximitat.